lunes, 10 de octubre de 2016

El violí d'Auschwitz



  Autora:  Maria Àngels Anglada i d'Abadal (Vic, 1930 - Figueres, 1999). Llicenciada en Filologia Clàssica per la Universitat de Barcelona i coneixedora del món clàssic, va traduir textos del llatí i del grec al català. Va conrear diversos gèneres com la poesia, la narrativa, la crítica literària i l'assaig literari. Va col·laborar en diverses publicacions periòdiques. De les seves obres, destaquen: Les Closes, novel·la guanyadora del premi Josep Pla 1978, Sandàlies d'escuma, premi Lletra d'Or 1985, Columnes d'hores, recull de tota la seva poesia fins l'any 1990, i, sobretot, El violí d'Auschwitz, novel·la elogiada tant per la crítica com pel públic, i Quadern d'Aram, a més d'un parell de llibres de relats sobre la mitologia grega adreçats als lectors joves.
 
Gènere: Novel·la
 
  Espai on es situen els fets: Els fets ocorren en primer lloc a Cracòvia i en segon lloc al camp d'extermini d'Auschwitz.

  Personatges:


 Principals:
  • Daniel: Daniel és el protagonista d'aquesta novel·la, jueu pres al camp d'extermini d'Auschwitz. Que va haber de fer un violí per a continuar la seva vida.
  • Bronislaw: És el violinista del camp d'extermini d'aquell lloc, havia de tocar-lo als seus superiors. 


 Secundaris: 
  • Freund: Era un conegut del Daniel. Era la persona qui reparava els camions. Sempre li explicava a en Daniel que havia pasat a la ciutat despres del que ell feia.
  • Sauckel:  Era qui dirigia el camp de concentració. Era una persona dura i horrorosa amb els presos, pero amb els amics era just el contrari. 
  • Dr. Rascher: Era una mala persona, li agradava veure com les seves víctimes sufrien i es queixaven del dolor que els hi feia pasar.



  Argument del llibre: 

                    Tot comença quan un músic, anomenat Daniel està en un concert de Cracòvia. Coneix, a una dona que toca un violi que sona molt bé. El violí havia estat fabricat per oncle d’ella. Ella li promet explicar-li la història d’aquell violí. Després d’una festa que ella li va convidar es fan molt bons amics. Ella li dona unes fotocòpies de la història del violí que li havia dit a una amiga que després li dona a ell. Quan acaba la seva gira, decideix llegir-les.

                    En Daniel, trobava a faltar a l’Eva, la seva novia, perquè havien separats homes i dones. Van venir nous obrers per cobrir els que havien mort. Un dels obrers que va anar a la seva cambra era el mecànic del carrer on vivia abans d’haver anat a parar allà, es deia Freund, ell li diu que l’Eva es trobava bé. Li explica que la seva neboda petita s’havia salvat i es trobava a casa d’un músic client d’ell fent-se passar per la seva neboda.

                    Un dia mentre treballava, en Daniel nota com algú li toca l’espatlla, un dels vigilants l’envia a reparar una porta a casa del comandant. Mentre ho arreglava un dels violins del concert es va caure i es va trencar. En Daniel s’ofereix per arreglar-lo i el comandant li ordena que ho fes per a l’endemà. Després de treballar durament aconsegueix arreglar-lo i se sent molt satisfet d’haver tornat a fer la seva feina. El comandant queda content de la seva feina. Al cap d’uns dies el general li encarrega un nou encàrrec: crear un violí perfecte. Al cap d’uns fies visiten en Sauckel i en Rascher i també queden satisfets amb la feina que estava fent. Mentre feia el violi, que ja estava bastant avançat, va pensar en la seva neboda de la qual no en sabia res feia temps.

                   Quan el violí ja es va acabar de fer, es va fer un concert amb ell. Mentre tocava el violinista, tots els oients estaven en silenci. Quan acaba el concert el violinista sent com uns quants d’ells aplaudien, fins i tot el comandant. Gràcies principalment al violí. Aleshores el comandant li diu a la gent que tots dos es mereixien una paga, però un dels convidats no havia tirat cap moneda; duia un uniforme d’una fàbrica de guerra i possiblement era un músic reconegut. Aquest home s’acosta a en Bronislaw i li dóna un bitllet. En obrir el bitllet veu que a dins hi havia un paper que deia: “Et trauré d’aquí”. Bronislaw, era a casa seva, fora del camp. Havien passat molts anys i era un músic molt important. Era interpretant La Follia i aleshores se’n recorda d’en Daniel. No sabia res d’ell des de que marxà.

                 Al acabar aquell concert, el comandant felicita a Daniel pel seu treball amb el violí. Com a recompensa li dóna un plat de menjar. El següent dia, entre una caixa i una altra de les plantes que anava traient, veu una caixa de vi de Borgonya; havia guanyat l’aposta. Era dins el termini. Aleshores se’n recorda dels últims dies que en Bronislaw anava a la fusteria a ajudar-lo per així, poder viure.

                 Bronislaw era a casa. Amb molta gent coneguda i, una dona d’ulls clars entre aquesta gent. És sent un violí, i Bronislaw endevina de seguida que aquell violí era el d’en Daniel. L’estava tocant aquella dona desconeguda. En acabar, s’acosta cap a en Bronislaw i li pregunta si reconeixia aquell violí. Li diu que ella era la filla d’en Daniel, la Regina. En Bronislaw es queda bocabadat. En Daniel li havia parlat d’una neboda, però no d’una filla. Aleshores ell li pregunta si va sobreviure en Daniel. Ella li respon dolçament que sí, havia sobreviscut, però que va morir força jove, quan ella tenia 17 anys. Era legalment la seva filla perquè en Daniel i l’Eva l’havien adoptada quan ell va sortí de l’hospital. El violí havia estat comprat en una revenda dels béns de l’ex comandant. Sauckel fou jutjat i penjat. Rascher s’havia suïcidat.


                  Bronislaw es preguntava si tornaria a veure la Regina. En part era feliç, perquè li havien tornat el violí a en Daniel, i potser també la pau, perquè se’n sentia culpable d’haver-lo deixat allà al camp.


  Valoració personal:

M'ha agradat molt aquesta novel·la ja que he pogut imaginar-me com eren abans les coses amb els nazis. M'ha resultat una lectura molt amena i sobretot m'ha fet reflexionar sobre els fets tan greus que van ocórrer als camps de concentració. És un llibre que m'ha sensibilitzat molt.